Temps de decepcions
La televisió i el futbol tenen moltes coses en comú. Les cadenes fitxen programes i sèries, igual que ho fan els clubs, amb l’exigència del rendiment immediat. En el futbol aquest tipus de jugadors comencen de titulars, passen després a la banqueta i, jornades després, a la grada, després de no ser convocats i a l’ostracisme. A la petita pantalla passa el mateix. Promocions sense parar, baixes audiències i, poc després, a un calaix de l’arxiu o als llimbs d’aquesta franja maleïda de la matinada en què s’amunteguen projectes que van poder ser i no ho van ser. Ara li ha tocat el torn a Hit, una sèrie juvenil de La 1 que no ha arrelat. Els CEO de la pública no han acabat d’entendre que els temps de les triomfals Al salir de clase o Compañeros ja han passat. Ni tan sols aguantarien ara mateix Física o química o Merlí. A banda d’inesperats retorns com Adivina qué hago, han punxat Jorge Javier o Miki Nadal com a substitut d’estiu de Dani Mateo a Zapeando. I els clàssics de Mega s’han desinflat en menys de tres setmanes.
