Quina culpa en té, el Sancho?

Ja advertíem ahir que el culebró sobre la sentència condemnatòria a Daniel Sancho per l’assassinat d’Edwin Arrieta no ha fet més que començar, com abans va resultar aclaparador el coneixement del crim, la confessió de l’autor, i el seu judici. Ara, fins que passi l’eufòria de la sentència del tribunal tailandès en forma de cadena perpètua, és un no parar. Minuts i més minuts a ràdio i televisió –premsa escrita no tant, la veritat– a totes les tertúlies de matí, tarda i nit, i programes especials a les cadenes més grogues i sensacionalistes. Tanmateix, hi ha fets que criden poderosament l’atenció. Un, que es destaqui que advocats i familiars de Daniel Sancho s’hagin sorprès per la sentència, que un pensa sense ser un expert en lleis: què esperaven després d’esquarterar la víctima i escampar les seues restes?; dos, que a les tertúlies encara hi hagi tertulians clarament defensors del condemnat; i tres, que existeixin eixelebrats que hagin atacat el bust del seu avi, el gran Sancho Gracia, al balneari gallec de Mondariz. Hi ha alguna cosa que tingui lògica?