El cas Julián Muñoz

Estem d’acord que tothom es mereix els seus tres minuts de glòria en aquesta vida i que, seguint aquella vella màxima periodística, fins el més abjecte dels delinqüents té una entrevista. D’acord. Però el cas de Julián Muñoz, traspassat aquesta setmana als 76 anys, mereix, si més no, una reflexió. Va ser un polític, elegit democràticament alcalde de Marbella, sí, però va posar la mà a la caixa de manera exagerada i va acabar sent condemnat a una pena de presó que no va complir en la seua totalitat per motius de salut però que, sense tornar els milions que es va embutxacar de forma il·lícita, va adquirir per als mitjans un estatus mediàtic per la seua fugaç relació sentimental amb Isabel Pantoja. Els mitjans, en l’última etapa de la seua vida, li van concedir la condició de vip, amb entrevistes pagades generosament, i després de la seua mort han omplert hores i hores de televisió, fins un especial, emès ahir a Telecinco que va canviar tota la seua programació nocturna, amb una entrevista pòstuma en la qual, segons ell, havia d’explicar tota la seua veritat. Per fer-nos-ho mirar, de debò.