La (mala) deriva de ‘Fiesta’

A veure, Fiesta, l’interminable magazín que ocupa els vespres del cap de setmana a Telecinco, mai ha estat un gran programa, però fa temps encara entretenia si en sabies dosificar el visionament. Des de fa unes setmanes s’ha convertit en un estrident garbuix de no se sap exactament què, que no enganxa el personal. Les seues audiències, malgrat les quatre hores de durada, mai arriben als dos dígits. Oscil·len entre les xafarderies i el més pur friquisme televisiu, amb anades i vingudes d’un plató a l’altre, començant un tema que mai saben acabar, amb fallades tècniques evidents i una presentadora, Emma García, incapaç de posar ordre al galliner. Anuncien exclusives que no ho són (la dels reis al poble més bonic d’aquest 2024, n’hi havia prou amb mirar l’agenda de la Casa Reial), posen esquers d’aquells de a continuació que mai s’emeten; humilien concursants de GH que es despullen (en sentit figurat) en directe o enalteixen com a estrella un concursant de Got Talent que, superant un càncer, canta a la Verge per a alegria de Tamara Falcó.