Risto, malgrat tot

Encara no havíem tingut temps de comentar com li va anar l’estrena de Demos, el gran sondeo, l’últim programa que Mediaset ha posat en mans de Risto Mejide (Barcelona, 1974) per a les nits dels dimecres a Cuatro. No li va anar malament perquè va superar els dos dígits, encara que no va poder amb Mask Singer d’Antena 3, el més fluix i menys atractiu dels programes d’entreteniment familiars d’Atresmedia. Això que no li va anar malament ve a tomb perquè Risto s’obstina a no millorar l’escassa empatia que provoca en l’espectador des del seu debut el 2001 com el barrufet rondinaire del jurat en la primera edició d’OT. Des d’aleshores s’ha creat un personatge esquerp, que sembla mirar el personal per sobre de l’espatlla, a qui no li ha canviat ni una aresta del seu impostat caràcter (igual és que és així!). Tampoc no ajuda que últimament sigui més notícia per la seua voluble vida sentimental que per una altra cosa. Ni tampoc que, sent dimecres, el seu Demos, el gran sondeo, de mecànica ampul·losa i confusa, acabés passades les dos de la matinada. Sí, les dos! Però, en fi, allà segueix.