L’Esteban és molta Esteban
Cal que ens rendim a l’evidència. Si, televisivament parlant, no existís Belén Esteban (Madrid, 1973), caldria inventar-la. Estarem d’acord o no amb el tema, però és, i no d’ara, un animal televisiu de primer ordre des que fa uns quants anys va saltar a l’olimp mediàtic (ràdios, televisions i premsa del cor, i de l’altra) per les seues aventures amoroses amb el torero Jesulín de Ubrique que van culminar amb el naixement de la seua filla Andrea, primer, i el seu traumàtic adeu d’Ambiciones, després. Des d’aleshores Belén Esteban va trobar el seu lloc al món i ha viscut d’això tota la seua vida, fins a assolir el títol de “princesa del poble” des de Sálvame, el seu palau al regne de Mediaset. Ara, des del seu exili a Ni que fuéramos.. a la minoritària Ten, segueix en primer pla. Bé, al que anem, la setmana passada va anar a La revuelta de Broncano i li va fer polvoritzar índexs d’audiència deixant en no-res Pablo Motos. Aquest dijous va estar a El Hormiguero, i el d’Antena 3 va aconseguir un dels seus millors registres dels últims mesos. Algú ha pensat a repescar-la?
