Foraster? No, un bon veí

A casa ens ha fet d’allò més feliços el retorn a la programació de TV3 d’El Foraster. Ja són nou temporades les que porta Quim Masferrer trepitjant, de nord a sud i d’est a oest, els petits municipis de Catalunya per parlar de les petites, o grans coses, amb els seus veïns. Pot ser que en ocasions es vegi una mica impostat, que busca la llàgrima o el somriure fàcil, però què volen? Ens agrada. I no només a nosaltres. En el seu retorn, la primera parada va ser a Sant Pol de Mar, va assolir una audiència estratosfèrica. Hi havia ganes d’El Foraster. Potser ha perdut la capacitat de sorpresa inicial i algun testimoni fa la sensació d’haver-lo ja sentit, més o menys igual, en una altra localitat i en un altre programa, però és igual. El seu bonrotllisme fa que tots acceptin les seues pulles a la catalana i el seu ja mític, al final, “sou molt bona gent” fan que l’aplaudeixin des d’in situ fins a qualsevol racó de Catalunya amb històries com la del pastisser Salvador que ha criat la seua neta Sofi; o la del veí que té les vies del tren i la megafonia davant la seua terrassa amb vista al mar.