Un documental necessari
Bon documental el que va emetre La 2, en la seua franja de sobretaula, perquè Dones de la ràdio, dirigit per Neus Sala amb motiu del centenari de la radiodifusió en aquest país, era necessari per visibilitzar les professionals del micròfon, moltes vegades enfosquides per les veus masculines. Dit això, i reconeixent que és un bon treball i que es nota una notable producció, podem pensar una cosa, que a casa ens passa cada vegada que veiem a la petita pantalla recopilacions històriques. El relat fa la sensació que se cenyeix massa a Barcelona, una mica a Girona i Tarragona, i Lleida queda com una cosa marginal. El treball se centra en vint testimonis de professionals vives, algunes de les quals encara en actiu. Sens dubte tremendament mediàtiques, però, i dit amb el més gran dels respectes, no tot s’ha de reduir, com sembla, en personatges com Júlia Otero, Àngels Barceló o Elisenda Roca. Entre els testimonis escollits trobem a faltar no ja veus lleidatanes sinó veus que hagin treballat a Ponent. Potser estan preparant una segona entrega.
