Un plaer auditiu
En les festes nadalenques s’acumulen tradicions més enllà de les nadales, pessebres, tions, Pare Noel i Reis Mags, sense passar per alt els àpats desmesurats en petit o gran convit. Televisivament, existeixen altres tradicions que també augmenten any rere any: els anuncis de la Loteria, d’El Corte Inglés, de Campofrío i colònies, moltes colònies.. I per descomptat, les campanades des de la Puerta del Sol, especials, resums de l’any i, aquí volíem arribar, el concert d’Any Nou des de la Sala Daurada de la Musikverein de Viena. Des del 1941, allà continua inamovible. L’edició d’aquest any ha estat una de les millors dels últims temps sota la batuta del napolità Riccardo Muti, que, als seus 83 anys, segueix en plena forma. Centrat en el 200 aniversari del naixement de Johann Strauss fill, es van desgranar peces de tota la família i, per primera vegada, una obra d’una dona, Constanze Geiger, firmada el 1847. Directora al faristol encara no, però tot arribarà. I, per descomptat, els comentaris de Martín Llade i la seua frase del dia: “Si és que aquest home les Muti callant.” Genial.
