La part bona, i la menys bona

Ha arribat el moment de fer balanç d’aquestes interminables, televisivament parlant, que quedi clar, festes nadalenques. Així que, anem a analitzar-les.La part bona: els Cachitos de hierro y cromo de La 2. Tot un clàssic que millora any rere any. Els responsables dels textos a peu de pantalla els haurien de premiar a perpetuïtat. El salt del passat a la modernitat de La 1, en menys de mitja hora, amb les campanades de Broncano i Lalachús.La part menys bona: els rescalfats de totes les cadenes en les pre i postcampanades. Són com els Cachitos però dolents. Mi Burrito Sabanero: la nadala veneçolana que s’ha fet odiosa per tantes i tantes audicions urbi et orbi. Antena 3: Chicote és un bust parlant i Pedroche ja cansa amb els seus extravagants vestits, que ho són tot menys elegants, i els missatges solidaris extrets de manuals d’autoajuda. Mediaset: els programes pregravats de TardeAR i ¡Fiesta! insofribles, amb els concursos de cant, amb els seus col·laboradors i les seues presses per estrenar temporada sense haver acabat les celebracions.