La deriva de Jorge Javier

O almenys això sembla. Jorge Javier Vázquez Morales (Badalona, 1970) no aixeca el cap, televisivament parlant, perquè de les seues incursions teatrals i literàries es guarda un gelós silenci, des del tancament de Sálvame, el seu programa estrella i el que el va portar als altars de l’audiència. Des d’aleshores el presentador ha patit un encadenament de decepcions, a excepció de les gales de Supervivientes. Aquest dissabte, es va posar al capdavant d’Hay una cosa que te quiero decir, un vell programa de la casa que va tenir el seu moment el 2015 amb una mitjana excel·lent de 15,6. Doncs bé, en l’estrena no va arribar als dos dígits superats pel retorn d’un clàssic, Atrapa un millón amb Manel Fuentes a Antena 3, i la pel·lícula de Cuatro, Top Gun: Maverick amb el seixantí Tom Cruise que sembla haver fet un pacte amb el diable. A casa ens sembla que el problema de Jorge rau en el fet que està massa etiquetat. El públic el veu com el presentador sarcàstic, una mica malvat i canalla, de la seua primera etapa, i no acaben d’ubicar adequadament el boníssim lacrimogen d’ara.