Victimismes vergonyosos
En aquests últims dies ens han cridat l’atenció dos fets que si no haguessin tingut tanta repercussió mediàtica, en alguns sectors, cal dir-ho tot, ens semblarien patètics. El primer l’ha protagonitzat Ana Obregón arran d’un comentari, perfectament evitable, del periodista Roberto Herrera sobre un fet anecdòtic que va tenir lloc en vigílies de les campanades de Cap d’Any del 2022. Obregón i Los Morancos les donaven a La 1 i Roberto i la cantant Nia Correia, a les Canàries. Anita, a l’hora del rodatge de la promo, amb els quatre junts, va tenir un atac de divisme i Nia no hi va participar. Arran d’això han sortit fílies i fòbies però amb l’Obregón fent-se la víctima demanant que la deixin en pau, quan viu d’aquestes coses. L’altra és la d’Anabel Pantoja. Va reivindicant el seu anonimat amb la seua filla malalta ingressada a l’hospital quan ja porta tres portades sobre com de malament ho està passant, en una popular revista del cor. Aquests dos casos ens fan recordar aquell vell acudit, molt popular a Euskadi. El d’“A què venim, a Rolex o a bolets?”.
