Reposicions agraïdes

Es diu que els qui obliden la seua història es veuen obligats a repetir-la. Doncs bé, si acceptem això com a cert, haurem de convenir, primer, que és un encert que es reposi, encara que sigui en una cadena tan minoritària com Clan, la sèrie completa d’El ministerio del tiempo amb la qual RTVE va aconseguir que part del públic adolescent, tampoc gaire no ens posem formidables, s’interessés per la història d’Espanya. I segon, que caldria anar pensant a buscar alguna cosa similar perquè no obviessin, com està passant, els horrors de la Segona Guerra Mundial amb l’Holocaust per bandera. El cas és que El ministerio del tiempo, creat pels germans Pablo i José Olivares, és del milloret que s’ha rodat mai en aquest país i, malgrat algunes incongruències de guió (els protagonistes fan en privat el que neguen en públic), van aconseguir unes audiències estratosfèriques amb les anades i vingudes dels agents del temps perquè no es manipulés la història. Per a aquells que no l’han vist encara, no es perdin l’incombustible Jaime Blanch com el cap i Velázquez (Julián Villagrán).