El teatret sí que triomfa

A casa ja hem renunciat a intentar comprendre el perquè de l’èxit de La isla de las tentaciones, ara mateix el programa de més audiència de l’univers Mediaset. Però en qualsevol cas, no aguanta la comparació, tret del fet que el guionat espectacle pot veure’s urbi et orbi, amb les vetllades o tardejos de la lluita lliure a l’Antorcha, primer, i la Bordeta, després. Tot era pur teatre, però també enganxava el personal. Ara bé, anant al gra, les infidelitats entre les parelles que entren en el reality i els grups de temptadors/temptadores es converteixen en assumptes d’estat a les posteriors gales. Els espectadors gaudeixen sense saber-ho, o sense no voler saber-ho, que tot obeeix a un càsting entre aspirants apol·linis/apol·línies que van al que van perquè ja ho han pactat prèviament per fer-se un lloc entre el mercat d’influencers. Ja saben les seues condicions: les parelles no poden estar casades ni tenir fills en comú. I ara apareixen elements com el tal Montoya que, amb els seus sobreactuats estirabots, ho peta.