Anuncis que ja no tornaran

Som-hi! Injectem-nos nostàlgia televisiva en vena. Per als que ja tenim una edat, hi ha anuncis de la nostra infància i adolescència, o fins i tot més enllà, que s’han quedat gravats a foc en la nostra memòria i ja no hi ha manera de desprendre-se’n. Per això se’ns ha posat la pell de gallina quan ens hem assabentat que ha abaixat la persiana la castellonenca empresa de mitjanes Marie Claire. Una empresa fundada el 1907 a la localitat de Vilafranca del Cid per un emprenedor matrimoni, Francesca Iñigo i Celestino Aznar, que van decidir comercialitzar els productes que teixia l’esposa i abandonar la seua granja ramadera. Van copar el mercat estatal. A més, van popularitzar els innovadors pantis (els seus predecessors eren dos mitges cosides) i els seus creatius van popularitzar jingles en l’única televisió que hi havia en aquest país, en blanc i negre als seixanta i setanta, i en incipient color a partir del 1982, amb motiu del Mundial. Ho recorden? “Marie Claire, Marie Claire, un panty para cada mujer” o el de “No son medias, son enteras”. Quins temps!