El curiós cas de TEN

TEN és una cadena en obert d’allò més marginal amb escàs contingut i pitjors registres d’audiència. Es mou entre el 0,2 i l’1,2. I res més. Però va saber en el seu moment allotjar als seus modestos estudis, en un entresol madrileny, els supervivents de Sálvame i crear el seu ¡Ni que fuéramos Shhh!, que és una espècie de més del mateix, però amb escassos mitjans, gairebé amateurs. I caram, l’audiència se’ls ha anat fins al 2,2 quan les coses els van bé. O sigui, gairebé l’han doblat. Però no es deixin enganyar. L’èxit de María Patiño, cada vegada més sobreactuada; Belén Esteban, que no es queda enrere; Kiko Matamoros i Kiko Hernández, que ha tornat a casa, liquidades ja les seues ínfules teatrals, no es deu al programa en si mateix, sinó a les xarxes socials. Els quatre tenen milers de seguidors (bé, la princesa del poble bastants milers més!) i per això estan sempre amb el mòbil a la mà. Cada cosa que diuen ho pengen i els seguidors es desgasten els tous dels dits en retuits i likes. O sigui, un veritable èxit, pel que diuen, sigui cert o no, va a missa. Aquí hi ha el truc.