Sense novetat al capdavant
Mentre veiem Terelu Campos amb la seua filla Alejandra defensant-la com un Alonso de Entrerríos qualsevol al plató; i la seua germana Carmen Borrego i el seu sí però no en directe és clar, amb el seu fill, que em recorden molt molt aquell vell acudit argentí amb la gata Flora com a protagonista (busquin-lo per internet i ja em diran), ens traiem el barret davant de l’estratègia de Montoya, amb l’assessorament de Telecinco, per descomptat, a Supervivientes. Per si no ho saben, una cosa impossible fins i tot a Groenlàndia, són filles del mateix pare i de la mateixa mare, Doña Teresa Campos, però van a la seua segons es mogui el pagador de la cadena, es veuen sempre impostats i esperant al que passi. Tanmateix, amb Montoya, és sempre la mateixa història. D’improvisat, res. Tot guionat, però enganxa. És un aviciat amb molta mili, malgrat la seua joventut, en això de la tele i les xarxes socials. És estrella, tot i que hi hagi dubtes de sobre quan durarà aquesta esplendor, però la caixa, sempre oberta, és insaciable. Ahir, tret d’imprevistos, saltava als Cayos. Aquest noi és, ara mateix, imparable.
