Aviat comença la guerra

Ja havíem insinuat que el fet que La 2 donés llum verda al projecte d’una cadena nova, vint-i-quatre hores en català, per a Catalunya no seria una cosa fàcil. Independentment de si atrapen o no el sector més juvenil dels espectadors, aquest que mai no s’asseu davant una pantalla convencional, és evident que es dividirà l’audiència: els tradicionals addictes a TV3 i els que buscaran una cosa nova davant d’un encasellament de la pública de Sant Joan Despí, tret de poques i honroses excepcions. Tanmateix, molt abans del que s’esperava, ja s’han produït les primeres picabaralles que sembla que acabaran per dilucidar-se als tribunals: el nom. La nouvinguda aposta pel 2CAT i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) assegura que ja el té registrat, igual que el 3, 4, 5 i 6CAT o a l’inrevés CAT3, 4, 5 i 6. O sigui, o un llarg litigi o a canviar de nom ja abans d’iniciar campanyes promocionals de cara a l’11-S. Però la clau de tot, com no podia ser de cap altra forma, va estar, a banda del pressupost, en els continguts per oferir un producte irresistible.