Excel·lència televisiva

És una cosa inqüestionable. Ara mateix no hi ha res que generi tanta audiència en una cadena convencional i generalista com Tu cara me suena d’Antena 3. És la mare, i el pare, de tots els programes familiars d’entreteniment malgrat els seus defectes, que també els té: excessiva durada, excessius talls publicitaris durant el tram final, la sobreactuació del jurat en cada actuació que, després, a l’hora de la veritat, puntuen baix, i l’excessiu autobombo. Ja sabem que TCMS és excel·lent però no fa falta que ens ho recordin cada cinc minuts. Dit això, que d’altra banda ja havíem denunciat en anteriors ocasions, l’estrena de la dotzena temporada va ser excel·lència televisiva pura: un 24,1 pel 12,00 del De viernes (Mota ni hi va ser ni se’l va esperar). Melani, l’adolescent més jove del xou, va arrasar com a “Céline Dion a la Torre Eiffel en els Jocs Olímpics de París” i Bertín Osborne, abans imitat i ara imitador en les seues hores més baixes, ho va fer francament bé com a Omar Montes. Ah, i Goyo Jiménez ja és el titular de les rialles i les baixes puntuacions! És el que hi ha...