Inhabilitats, per què?

Què haurien desobeït el president Mas, la vicepresidenta Ortega, el Conseller Homs i la consellera Rigau, el 9-N? Per què se’ls hauria de perseguir judicialment si no van desobeir res? En la seva primera compareixença després de la consulta participativa, davant la impossibilitat d’un referèndum que haurien d’haver negociat, Mariano Rajoy ja va dir que no mouria ni un mil·límetre la seva posició política pel fet que 2,3 milions de catalans acudíssim a urnes. Deia que no va ser una votació democràtica. Que va ser un acte de propaganda política. Que no hi ha va haver consulta, sinó “un simulacre”. I per voler menystenir el desig independentista de molts catalans i alhora voler demostrar que l’independentisme no és majoritari, insistia que hi va haver, del total de cens, dos terços d’abstencionistes. ¿I quina va ser la seva conclusió? Doncs que el 9-N va ser un profund fracàs del projecte independentista, i que segons els seus comptes dos de cada tres catalans no hi van respondre, a la crida del president Mas, de manera que si aquella consulta participativa pretenia ser una demostració de força del govern de Catalunya, el que es va demostrar va ser la seva debilitat. Si, doncs, el 9-N només va ser “un simulacre”, si convocants i convocats i fins i tot el Madrid dels Àustries i el dels Borbons teníem clar que no havíem passat cap línia vermella, i teníem marge, i que no vinculava res ni ningú, aquella consulta, ¿per què, ara, doncs, el recorregut judicial? Què pretén el Ministeri Fiscal? Al president Artur Mas, a través de l’ANC, se li va demanar de posar urnes, o és que ja l’hem oblidat, el clam de la presidenta Forcadell: “President, posi les urnes!”. No hi vam arribar, al 50%, cert, però sabem per què? Perquè només era de participar, de què es tractava. Tot i això, el govern Rajoy i els que no en volen ser, de consultats sobre la independència, no ho van saber ni dissimular, que l’expressió del desconcert ha de ser sempre sòbria. Més de dos milions de vots a favor, els van descol·locar. Raó de la querella contra la presidenta del Parlament, també. I com que tenen por, no de modificar la Constitució per convocar un referèndum, però sí de la resposta, la por al sí la traslladen a una judicialització de la política practicada amb aires de censor.