L’occità a l’Estatut

Dimarts, el CAOC, el Centre d’Agermanament Occitano Català, commemorava que ja fa 10 anys de l’Estatut que demanava l’oficialitat de l’occità. Una oficialitat que s’aprovava l’any 2010 amb la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, que fou la darrera de la legislatura. Aquest desplegament oficial tenia i té la voluntat, com qualsevol llei de llengua, de protegir-la, la llengua occitana, i, en protegir-la, protegir la cultura en què hi és expressada. Però a més a més de la voluntat de protegir l’occità per prestigiar-lo, aquesta Llei marca una fita de les relacions occitano-catalanes, perquè oficialitzar a tot Catalunya la llengua pròpia de l’Aran incrementa substancialment el nivell de protecció que des d’aquí caldria fer de la cultura occitana. Per això, també, i ja des de l’any 2010 aquesta Llei ha despertat un interès del tot inusual entre els occitans, perquè ha remogut les aigües plàcides de la rutina resignada a sobreviure enfront del procés d’assimilació engegat de segles per l’Estat francès. Arran d’aquesta Llei, Occitània no el menysté, el pes de Catalunya. Per què? Doncs perquè pot decantar el moviment bascular de l’estandardització, raó per la qual és que tenia tanta importància, en ponència parlamentària, que l’articulat de la Llei recollís la independència de l’Autoritat Acadèmica respecte del poder polític, i és que l’aranès no pot codificar-se de manera aïllada, cal que participi de l’estandardització pluricèntrica de l’occità. Per això l’Institut d’Estudis Aranesos hauria de comptar amb recerca i investigació per tal d’assolir el caràcter plenament acadèmic, com la Secció Filològica de l’IEC o l’Académie Française, perquè li sigui reconeguda l’autoritat lingüística per tal de fixar els convencionalismes d’ús, amb membres de reconegut prestigi entre el món lingüístic i filològic, com s’esdevé en totes les Acadèmies del món, i que representin totes les varietats lingüístiques de l’occità. A partir de la codificació i de la normativització, l’occità guanyarà en àmbits d’ús si és emprat per tothom tothora. Però que això sigui possible depèn d’una política lingüística adequada, que, en el cas de l’Aran, depèn, alhora, del fet que els aranesos disposin del poder que necessiten per gestionar aquest seu país. I el balanç de l’oficialitat a Catalunya?