Escrits sobre llengua

Per allà on passa, no deixa indiferent ningú. Home d’una intel·ligència singularment aguda, sensible, d’humor savi i d’una raó crítica més feta d’ordre i disciplina prussiana que de jocositat mediterrània, el professor Josep Murgades, catedràtic de Filologia Catalana a la UB, traductor de l’alemany, editor filòleg de l’obra de Pompeu Fabra i de la d’Eugeni d’Ors, membre fundador i codirector de la revista Els Marges de llengua i de literatura, i reusenc, per damunt de tot, aplega en un volum de la col·lecció Argent Viu d’assaig de Pagès Editors tot un seguit de textos escrits al llarg dels darrers trenta anys amb el títol que li he manllevat per a aquest article. Després del celebradíssim “manifest” d’Els Marges, Una nació sense estat, un poble sense llengua?, que es demanava sobre les possibilitats de pervivència d’una llengua sotmesa a la fèrula d’unes estructures de poder secularment assimilistes i implacablement hostils, les qüestions que l’autor es planteja en aquest llibre, i que assaja de respondre, tracten la situació de la llengua després de les dues dictadures del segle XX; quines han estat les pràctiques del colonialisme lingüístic; la normalització del català i la nativització de l’espanyol; la interposició i la dependència lingüístiques; la codificació ortogràfica com a exercici de poder; els condicionants sociolingüístics de la producció literària en una llengua subordinada o, entre altres, l’estatus i la viabilitat de la llengua en una hipotètica Catalunya independent.

En aquest darrer apartat, l’autor, pel que fa a la legislació oficial, es pregunta si no convindria que el nou Estat decretés, de manera explícita, l’oficialitat única i exclusiva del català. I per legitimar-ne aquest ús exclusiu en tota la documentació oficial, sense haver-la d’acompanyar de la corresponent versió espanyola, com es fa ara, n’hi hauria d’haver prou que en la Constitució de la República s’hi fes constar que la llengua és la catalana i que “al·legar-ne ignorància no pot ser considerat en cap cas motiu d’indefensió jurídica, administrativa, laboral o educativa”. Però, i els usuaris? Estaran disposats a capgirar una situació lingüística cada cop més adversa? Murgades, exigent amb el lector, sempre ajuda a la reflexió. Perquè actuem amb criteri.