No provoquem

És innegable que hi ha una perversió de l’estat de dret, a Espanya. Més que judicialitzar la política, vivim una fortíssima politització de la justícia. Però no és nou. Els partits s’hi han avingut, al nomenament d’alts responsables de la judicatura, i aquests s’hi senten obligats, amb qui els ha nomenat, fos quina fos la responsabilitat confiada, raó per la qual és que la separació de poders a l’Estat espanyol està del tot desdibuixada. Però l’Estat és l’Estat i per molt que la perverteixi, la democràcia, per molt que se serveixi de la moral del poder, aquella segons la qual el poder vol dir el dret, guanya. Qui guanya proposant el suplicatori al diputat Francesc Homs? Guanya Espanya perquè té tots els ressorts d’Estat. I el suport dels diputats d’obediència espanyola que li han retirat l’aforament. Però no només ell, n’és víctima d’aquesta moral del poder. Una setmana abans de Nadal, la presidenta del Parlament és cridada a declarar. I pendents per si arriben inhabilitacions. Així les gasta, la política espanyola, a través de la justícia. Però no només reben càrrecs electes. El jutge Vidal no pot tornar-hi, a exercir. Encara no. El preu de dedicar el seu temps a assajar un redactat de Constitució és car. El PP castiga quan una cosa no li agrada. I el PSOE l’ajuda. Tampoc no ens pot passar per alt, no ens ha de passar per alt, la renúncia de Pere Sol del càrrec que ocupava interinament de secretari general del Parlament. És cert que ell va dir que abandonava aquesta seva responsabilitat per “motius estrictament personals i familiars”, però hem de tenir en compte que aquesta seva renúncia es pren quan la cambra rep les notificacions del TC advertint els responsables del Parlament de les conseqüències per haver votat les conclusions del procés constituent. I de les eventuals responsabilitats en què podien incórrer, sempre segons el TC, l’advertiment inclou la penal. Pere Sol no és un càrrec electe. El bon Pere Sol és un magnífic lletrat. Davant de com les gasten, potser no cal que els provoquem de cara al dia de la constitució. Estar imputat no n’és, un honor. És ser víctima de l’arrogància d’un sistema que relega la política a la llei. Nosaltres, de no obeir, en diem no creure. Però de no fer, estar-se’n. Fem Política. Deixem-nos de performances!