SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Diumenge, el president Puigdemont deia en la clausura de l’Assemblea de l’ANC que faria l’últim intent per pactar amb Madrid la convocatòria del referèndum d’autodeterminació. El darrer, perquè Madrid s’ha instal·lat en què, de referèndum, ni parlar-ne; raó per la qual és que el primer de la disjuntiva plantejada pel president en seu parlamentària, amb motiu de la votació de la moció de confiança, no es podrà materialitzar. Madrid, un referèndum, no l’acorda. Anem doncs al segon, de . Quan el President Puigdemont posa la seva confiança a votació i garanteix, en disjuntiva, que, Madrid malgrat, els catalans votarem un referèndum vinculant i la hi ratifiquen, la confiança, amb els 10 diputats de la CUP, aquest segon ja no qüestiona Madrid ni se suposa que en necessita cap, d’aprovació, ni del govern Rajoy ni de cap alt tribunal, perquè és conseqüència del primer .

És a dir, si Madrid ens impedeix de materialitzar allò que el poble de Catalunya democràticament demana, a nosaltres ens deixa indiferents, perquè ho tirarem endavant. I aquest referèndum que es planteja arran d’aquesta moció de confiança, perquè en el programa electoral de JxSí no hi apareix, el tenim a tocar. Tant a tocar que els uns diuen una cosa, els altres en diuen una altra. En públic tot és que sí amb resultat vinculant i en privat tot és contingut i tens.

El president de la l’ANC diu en entrevista televisada que si el resultat és de majoria del , la DUI en serà la conseqüència, i els ànims del carrer conviuen entre un entusiasme independentista que no s’havia vist mai i un recel expectant que ves no hagi de donar la raó al darrer títol de Duran i Lleida. A quatre mesos, doncs, que es posin les urnes, els ciutadans tenim el dret d’exigir –perquè ha estat l’empenta ciutadana que ha relegat la lassitud política– data i pregunta.

Tenim dret de saber com ens ho farem per plantar-li cara si Madrid no cedeix davant el segon, de ; per tenir el cens, per col·locar les urnes i comptar els vots. I la campanya? Cal que el no voti. I què passarà si guanya aquesta majoria favorable perquè Catalunya sigui un estat independent, lliure i sobirà? I què seria de nosaltres si guanyés el no? De moment, algun partit escalfa campanya a través de les seves sectorials.

tracking