O sí

El govern Rajoy, amb la solidaritat de Pedro Sánchez, ha abocat el govern català a haver-se de servir de la segona part de la disjuntiva plantejada pel president Puigdemont en seu parlamentària arran de la seva moció de confiança per a l’aprovació dels pressupostos. “Referèndum sí o sí”, va dir. Doncs és aquí on som.

El primer sí de la disjuntiva equivalia a la convocatòria d’un referèndum pactat amb l’Estat, però la negativa del president de l’executiu espanyol al darrer round del president de la Generalitat, obliga Carles Puigdemont a haver d’articular tota la maquinària per convocar un referèndum d’autodeterminació amb efectes vinculants tal i com ho va anunciar a la cambra que ostenta la sobirania popular. I si ho va dir on ho va dir, no podia ser pas per salvar la situació d’aquell moment com un brindis al sol. Ara, doncs, aquest segon sí al referèndum només depèn de nosaltres, perquè ens porta a la unilateralitat.

Donar-nos data i pregunta ja només és a l’executiu català a qui correspon, amb la generositat de fer-ne còmplices el Pacte Nacional i les formacions polítiques favorables a la convocatòria. La radiografia, doncs, de la nostra realitat política més immediata ja no deixa indiferent ningú. Els uns perquè no s’estan d’anunciar l’apocalipsi, uns altres expectants per la reacció de Madrid ja des del moment zero, quan el president Puigdemont anunciarà la data i la pregunta: “Què faran? Imputaran el govern?”. D’altres no tenen cap mena de pudor, tal i com es va veure en una tertúlia dilluns a la nit, d’apel·lar nova convocatòria d’eleccions per acatar la majoria parlamentària que en resulti.

No vaig poder estar-me d’adreçar-hi un missatge qüestionant-los l’autoritat de l’actual majoria al Parlament. I encara ens trobem amb partits que, lluny de començar campanya explicant els avantatges del sí o del no –tal i com es planteja la campanya d’un referèndum–, fan actes sectorials, la qual cosa vol dir que en el que pensen és en eleccions. Hi pensen perquè les volen? Concórrer-hi sense haver votat l’autodeterminació del segon sí, per als partits de govern seria d’un cost altíssim. Com a demòcrates, acceptarem perdre en un referèndum; però aquest segon, de sí, ja no ens permet de perdre en les nostres consciències la possibilitat de votar-lo.