Amb veu de conseller

Conec el conseller Jordi Baiget des dels anys de vicesecretària general de Convergència, en què ell ens ajudava amb molt de talent, amb tota disponibilitat i amb una total entrega en l’assessorament jurídic de l’àmbit sectorial. Li conec la prudència, li conec la discreció i li he tastat la intel·ligència.

Jordi Baiget és un home de reflexions profundes, que sap escoltar molt i que entra, sempre, en diàlegs molt racionals. Tan racionals, que els dubtes que expressava en la conversa mantinguda amb Xevi Xirgo són dubtes compartits per moltíssima gent. Si no dubtessin, no del fet de posar les urnes, sinó de la possibilitat de votar i, sobretot, del resultat vinculant, ¿per què una entitat com Òmnium hauria de dir, a través del seu president, i en faig citació literal, que “no acceptarem ni ens farem còmplices de dilacions ni rebaixes al mandat democràtic”?

Ha passat, però, que tanta sinceritat l’ha traït, al conseller Baiget, perquè per molt que dubti, si dos dies abans el president Puigdemont havia tornat a manifestar davant el món local que convocaria un referèndum vinculant, quan ell expressa en un mitjà que aquest tal referèndum serà un altre 9-N amb la diferència d’una molt més alta participació, en el dir de la gent el desautoritza, al president de la Generalitat, i deixa llegir que l’executiu no hi està conjurat, amb el seu president.

Sense dilació, doncs, cessat. I diria que ha estat cessat més enllà de les pressions dels socis de govern, de la CUP o del mateix Òmnium, quan també per boca del president Cuixart deia en una entrevista recent que “si hi ha algun càrrec que estigui bloquejat per la por, demanem que s’aparti”. Jordi Baiget ha estat relegat del càrrec no per l’angoixa de poder posar en risc els seus béns ni per manifestar la força del govern d’Espanya –que és molta–, sinó perquè en la seva veu pública ha passat per davant de la del conseller del govern, la de la seva persona. I m’atreviria a dir que no ha estat pas a gratcient.

Ara, els qui tenim la confiança posada en el president Puigdemont i en la seva paraula, hi hem de creure, en que el votarem, el referèndum vinculant que ell ens ha promès de manera unilateral, altrament aquest cessament li tornaria a ser molt qüestionat. No ens oblidem del segon sí de la disjuntiva.