Per raó de PP i PSOE

Avui es fa de més rabiosa actualitat que mai Rovira i Virgili quan deia que la lliçó de primera importància per als catalans és que les crisis constitucionals espanyoles, sigui quin sigui el seu origen i la seva direcció, sempre es giren contra les llibertats catalanes.

Doncs hi tornàvem a ser el dia que un Tribunal sense cap mena de legitimitat i del tot mediatitzat per les dues grans forces polítiques espanyoles, PP i PSOE, dictava una sentència que afectava el moll de l’os de l’Estatut: nació, llengua, competències o finançament; i dic una, perquè aquesta, de sentència, només resolia el recurs presentat pel PP, llavors faltava encara per resoldre la del Defensor del Pueblo o les que hi van interposar diferents comunitats autònomes, algunes governades pel PSOE, no ho oblidéssim.

La sentència es va votar per blocs, amb resultats desiguals i sense resposta unitària. I què vol dir, jurídicament, que no hi hagués hagut sentència unitària? Doncs que l’Estatut era i és constitucional. I aquesta sentència tenia conseqüències jurídiques i polítiques, sí; però també en tenia de psicològiques. És cert que el marc jurídic obliga a haver-les d’acatar, les sentències, però políticament, aquesta, de sentència, no ens havia de marcar els límits de l’autogovern, i és que un Tribunal desacreditat no podia mutilar el dret a decidir dels catalans democràticament manifestat.

Perquè si aquesta sentència ens deia que allò que va aprovar el Parlament, primer, i el poble de Catalunya, després, no tenia cabuda a la Constitució, volia dir que es trencava el Pacte Constitucional del 1978, i qui podia tenir problemes arran d’aquesta sentència no era només Catalunya, Espanya podia veure trontollar aquesta unitat de què sempre ha fet tanta gala si els nostres drets no hi cabien, a la Constitució. I és aquí on hem arribat.

El potencial d’indignació que vivim els catalans no pot passar desapercebut, perquè ens obliguen a demostrar caràcter: som nació, i no de preàmbul, sinó per la història que ens ha fet i que hem fet; i, com la seva, de nació, també la dels membres del TC, la volem, la nostra, independent, lliure i sobirana, i amb lideratges forts. Nosaltres havíem aprovat un Estatut que frenava d’arribar-hi, a un referèndum. Fins aquí, ens hi han portat, doncs, PP i PSOE.