Votem, guanyem i marxem

En una entrevista publicada una setmana abans de la Festa Nacional, preguntaven al president Puigdemont què passaria l’1 d’octubre, i responia que els catalans “podran votar i decidir, perquè el govern es compromet a aplicar el resultat de les urnes”. Al cap d’uns quants dies, el Parlament aprovava per majoria i sense cap vot en contra la llei que n’avala la convocatòria, d’aquest referèndum, i també la de transitorietat jurídica, igualment per majoria i també sense cap vot en contra. Si de totes les lleis aprovades al Parlament que han precedit aquestes dues ningú no n’ha qüestionat la seva aplicació una vegada publicades, ¿per què n’hauríem de dubtar, ara, de la del referèndum? ¿Per les reaccions del govern Rajoy i tota la seva cort assistencial? Ja ho sabíem, que aquells que se serveixen d’una actitud segons la qual per a ells en democràcia existeix el dret a no dialogar actuarien amb amenaces per atemorir. ¿Als qui ens hem apuntat de voluntaris per no deixar sols els nostres representants polítics? Mai no m’hi negaré, si el meu govern demana col·laboració ciutadana. Por? El valor és allò sobre on carreguem un accent d’intensitat. Sorprèn, i molt, això sí, que mitjans de comunicació que es vanten de servei públic amb línia editorial al servei d’aquest poble, davant el primer escorcoll ja s’arronsen. Ja ens ho sabem que tot el que vindrà no serà fàcil ni còmode. Però no ens hem de voler atrapats per la por. Estem davant d’una mutació molt profunda, certament, però si davant la legalitat catalana, que és la que ens empara, ens frenem, Madrid creix. I si l’autoritat del govern espanyol, amb tribunals, jutges i fiscals, en compliment del seu deure, vol saber què passa, negats al diàleg, un dret que en democràcia no existeix, s’hauran d’esperar –com ens haurem d’esperar tots els catalans– a l’1 d’octubre. Tot just perquè sigui quin sigui el resultat, l’1 d’octubre ho canviarà tot.

Aquest vespre, president i vicepresident, més Òmnium i l’ANC, donaran el tret de sortida de la campanya per al referèndum d’autodeterminació a Tarragona; i, llavors, les raons del sí i les raons del no han de convèncer àmplia majoria per omplir urnes, perquè necessitem servir-nos de la raó mentre encara hi siguem a temps, que deia Cioran. Perquè és temps de ser valents.