Ara comença el Procés

Que aquest és un país acostumat a l’adversitat, no cal que tirem gaires generacions enrere per constatar-ho. Aquells que estrenàvem adolescència quan finava el dictador també ho hem viscut, que aquest és un poble profundament traït. Per propis i per estranys. Però aquells de nosaltres que encara no corríem davant dels grisos, potser vam pecar d’innocència de no preveure que quan Espanya porta les forces antidisturbis ens les envia perquè intervinguin. I ens ha deixat glaçats, la fúria amb què van intervenir.

L’Estat, fins al minut darrer de la pròrroga, s’ha negat al diàleg, i el referèndum l’ha deixat en una actitud d’amenaça feta de contrastos i ràbies. Massa vegades insatisfet. L’endemà de diumenge, i amb l’aturada general de dimarts sobretot, Catalunya s’ha fet al món com un país viu i amenaçat que defensa la seva dignitat. Les togues que eren la capçalera lliure de la manifestació del matí de dimarts a Girona n’eren la imatge.

Aquesta violència d’Estat expressada a cops de porra i de gasos lacrimògens diria que no li surt a compte, a Europa. Però aquesta tanta agressivitat física i judicial ha comportat que l’independentisme ampliï, no sabem si els suports de vot –per tantes urnes com van saber requisar– però sí les seves complicitats. I aquesta ampliació de complicitats que es manifesta amb milers i milers i milers de veus que omplen carrers i places, avingudes i autovies en defensa dels drets civils individuals i col·lectius torna a ser amenaçada quan precipita que el Cap d’Estat, sense dilació, com a coartada del govern Rajoy per al 155 i ves a saber per a què més, ens llegeix que “els poders de l’Estat garantiran el compliment de l’Estat de dret” al mateix moment que coneixíem les declaracions del president Puigdemont a la BBC segons les quals la declaració d’independència, segons el resultat de les urnes, només és qüestió de dies.

Mentre, Moncloa, sense política, busca raons per carregar-se l’autogovern. Doncs, ja ho tenim servit. Perquè la CUP, després d’aprovar uns pressupostos que anaven paral·lels a la confiança del president, no permetrà marxa curta a les raons dels partits que donen suport al govern. I si havent derrotat l’Estat, Catalunya marca el ritme, ves que havent votat la independència no ens arribi la revolució.