CAFÈ DELS OMESOS
El moment és greu
La gravetat del moment polític que vivim genera desconcert i perplexitat. Demà farà una setmana que una majoria d’alcaldes els municipis dels quals formen part de l’AMI eren al Parlament, vara en mà, per celebrar l’aprovació de la resolució que emplaçava “el govern a constituir la República catalana com a Estat independent i sobirà de dret democràtic i social”. La solemnitat del moment, en el context en què s’emmarcava, demanava d’una certa èpica, que no hi va ser. Tot el contrari, les cares eren més aviat de tensió continguda. Que ens aplicarien el 155, tant sí com no, ja ho sabíem. I no es va fer esperar; PP, PSOE-PSC i Cs tenen pressa. Molta pressa. Queia amb el capvespre. I no podia sobtar ningú, perquè havíem anat a proclamar-nos sabent-ho. Només ens va deixar descol·locats la immediatesa de la dissolució del Parlament per a una convocatòria electoral el 21 de desembre. El govern Puigdemont acatava al moment, perquè aquella mateixa nit, Pere Soler, el director general dels Mossos, ja acceptava la destitució i, l’endemà al matí, el Major Trapero també s’acomiadava. El govern ja no disposava d’escorta i el PDeCAT i ERC acceptaven públicament de presentar-s’hi, a eleccions.
És cert que per guanyar-les, unes eleccions, s’hi ha de concórrer, però el desconcert de la ciutadania no fa més que créixer quan no acabem d’assimilar tantes contradiccions. Un procés d’independència és tan llarg com costós, i lluitar contra un estat que no vol ni diàleg vol dir que acceptes el risc del cost. Llavors, ¿com és que demòcrates com som, abans de la ideologia que cadascú pugui tenir, no hem sentit cap alt dirigent polític analitzant la gravetat que suposa que unes forces externes dissolguin un Parlament democràticament escollit? ¿Com és que no hem sentit cap alt dirigent reclamant que no podem exercir el dret democràtic de vot si prèviament no hi ha excarceració dels dos presos polítics? Si hem de tornar a eleccions, ara ja potser començaria també a ser hora de no sacrificar les ideologies en favor de l’independentisme. Que cada formació s’hi presenti sota les seves sigles i que facin els pactes que millor serveixen en funció dels resultats. I potser també ha arribat l’hora de no barrejar més política amb entitats. La situació és greu i exigeix talla. Política.