Legitimar el president

Les circumstàncies obliguen a la reacció i, en conseqüència, a l’acció per sobreposar-s’hi. Les circumstàncies col·lectives d’aquest nostre present es remunten a l’aprovació de l’Estatut i al 9-N; i tenen com a clímax inesborrable de la memòria col·lectiva el matí de l’1 d’octubre i la tarda de divendres 27, amb les conseqüències que se n’han derivat per raó dels governs Zapatero i Rajoy. Per tant, avui, amb presó, exili i seqüeles físiques irreparables, el món ja ho sap, que l’adversari polític de l’independentisme català és l’Estat espanyol. I si, doncs, el món ha entès que aquesta és la realitat que viu la democràcia a Espanya per raons polítiques, no sé si convenen totes aquestes maniobres de distracció que en aquesta precampanya presenten les dues formacions que fins ara compartien grup parlamentari i que donen suport al govern, legítim, del president Puigdemont.

L’independentisme ha considerat prioritari fer front electoral al 155 des de la pluralitat d’opcions, JxCat (que es vol la llista del president sota l’empara del PdeCat), ERC i la CUP (l’independentisme imprescindible perquè l’institucional no abaixi la guàrdia) amb punts de programa pactats, de sortida, per guanyar des de la diversitat. Però de moment ja ens han descol·locat els retrets que els uns han fet als altres per haver deixat sol el president i la resposta d’aquests altres que ni que guanyessin com a llista més votada legitimarien Carles Puigdemont president de la Generalitat. Si això fos així, si ERC, tot i guanyar les eleccions, no presentés candidat per formar govern –si és que no es tracta d’un govern de concentració–, el gest seria d’una generositat de magnitud extrema, perquè en realitat no és pas el mateix formar part d’un govern tenint-ne la presidència que tenint-ne, només, la vicepresidència i conselleries diverses. No s’hauria vist mai, això. El govern és del partit que el presideix. Que li ho preguntin a la cancellera Merkel. Si això hagués de ser així, caldria que en campanya quedés clar, sobretot de cara a la militància, als simpatitzants d’Esquerra i als electors en general. Perquè molts potser ja donarien suport, directament i clara, a la llista del president. De fet, qui l’encapçala per Tarragona, aquesta llista del president, és un destacat militant d’ERC. Voilà!