Tornen a tocar mestres

Encara ho recordem, que el mes passat van ser citats a declarar vuit professors de la Seu d’Urgell acusats d’un possible “delicte d’incitació a l’odi” per haver parlat a les aules de la violència policial que hi va haver l’1 d’octubre. ¿Perquè n’hi va haver, oi? I si n’hi va haver, bé se’n deu poder parlar a casa, al bar, a la perruqueria i a l’escola. Sobretot a l’escola. ¿Analitzar uns fets amb alumnes ha de ser plantejat com un delicte d’odi, castigat al codi penal amb penes de presó entre un i quatre anys, com el que es pot aplicar en casos de xenofòbia o d’homofòbia? Això, en els països que viuen democràcies assentades en drets i en deures, que són, sense anar més lluny, els de la veïna Europa, no passa. L’Estat, que s’adona que ja no el pot aturar, l’independentisme, com que no en té prou amb el cos docent de la Seu d’Urgell, al gener la Fiscalia cita a declarar el director i dotze professors d’un IES de Sant Andreu de la Barca pels comentaris que presumptament van fer els professors a les aules també sobre la violència policial el dia del referèndum. Sembla ser que unes quantes famílies del municipi van expressar el seu malestar a l’alcalde per aquesta suposada anàlisi dels fets que es va fer a les classes dels seus nois, que n’hi ha que són fills de cossos i forces de seguretat de l’Estat, i es queixaven d’adoctrinament a les aules. De l’anàlisi en diuen adoctrinament i la justícia actua!

Tot això ens porta a una seriosa reflexió de fins a quin punt Espanya la té consolidada, la democràcia. De fins a quin punt s’ha de respondre des de la Justícia a una realitat que és la que correspon a un ensenyament rigorós que comenta a l’aula fets que són notícia en el sentit periodístic del terme perquè són d’interès general. ¿Com se’ls ensenya als joves a tenir esperit crític, que vol dir a tenir arguments per jutjar els fets, si no és d’aquesta manera, que el professor planteja el tema i els alumnes aprenen a dir-hi la seva? Ni que no es comparteixen els fets, se n’ha de poder parlar. I els criteris de cadascú, com les idees, sempre s’han de respectar. I la Justícia hauria de començar a dir prou, d’haver-se de posar en raons polítiques. I defensar el cos docent com una veritable estructura cívica d’Estat, transmissora de valors de civilitat i cultura.