Radicalment, la llibertat

Manllevo el títol d’aquest article de la citació del mes de febrer del calendari de taula que Pagès editors ha dedicat a Manuel de Pedrolo amb motiu del centenari del seu naixement, a l’Aranyó, i que commemorarem al llarg de tot l’any amb Anna M. Villalonga de comissària. 2018, doncs, no només any Fabra; també, any Pedrolo. Obsedit com hi estava, escrivia que no és fer el que vulguis, la llibertat, sinó no haver de fer allò que volen els altres. Rabiosament actual. ¿O no és d’una actualitat rabiosa dir que “la il·legalitat també és, de vegades, un poder; el poble l’hi dona” o que “no es pot parlar de justícia des de posicions ancorades en la injustícia”? Independentista confés, ara podrem rellegir, donada a l’estampa per Comanegra, la tetralogia La terra prohibida, potser la seva obra més política, escrita als 50, però que no es va publicar fins al 1977 perquè no volia que la hi trinxés la censura. La nostra circumstància actual en motiva força la lectura.

Les lletres catalanes li deuen molt, a l’autor del Mecanoscrit del segon origen o de Joc brut. Un escriptor com cap altre lligat a la novel·la negra i a “Cua de Palla”, malgrat que tot el conjunt d’obra continua essent mal conegut per un nombre important de lectors. I per refer aquest greuge és que ha de servir tot el que es faci enguany: per descobrir un apassionant món llarg de ficcions i bastit en l’arquitectura de gairebé tots els gèneres, sobretot de la novel·la i del teatre –el de la llibertat, el seu–, passant per l’assaig i fins a la poesia de factura tant lítica com visual. Moltes editorials preparen novetats sobre autor i obra, com una biografia o un volum, de Pagès editors, dels detalladíssims informes de lectura editorials que va fer del molt que va llegir; tot i que va escriure que “mai no es llegeix prou encara que es llegeixi massa”. I, entre aquest prou i aquest massa, tindrem la sort de poder compartir una obra que va regalar a la seva filla Adelais quan va fer 15 anys i que fins ara només ella n’havia gaudit com un inèdit. Escriptor vocacional, l’obra de Pedrolo ha esdevingut una de les més significatives de la literatura catalana contemporània, però cal fer-la entrar a la Universitat perquè sigui referent de lectors i crítics, eina de traductors i motiu d’estudis. Pedrolo forever!