Referent de país

Amb motiu de l’any Fabra, Pagès editors ha donat a l’estampa, dins la col·lecció ‘Argent Viu’, uns altres escrits de Josep Murgades, aquesta vegada sobre el seny ordenador de la llengua, Pompeu Fabra. Autoritat en l’home i en l’obra, el professor Murgades s’hi pregunta sobre la vigència, encara avui, d’una obra que en el seu moment va ser eficaç i operativa. Una proposta codificadora, de la llengua, estrictament referida, en un principi, a la forma, que va comptar amb l’indispensable suport difusor i legitimador. A hores d’ara, diu Josep Murgades, “tot i les deficiències endògenes d’aquest suport, així com a desgrat de les agressions exògenes de dues dictadures espanyoles i d’una transició absolutament desvirtuada, el cert i positiu és que la llengua, millor o pitjor, perdura –i, comparativament, més llampants ho fan encara la literatura i la cultura que hi són vinculades”. Destaca també l’autor que això no obsta perquè continuï subsistint el risc tantes vegades denunciat pel mateix Fabra de la dialectalització, és a dir, la conversió del català en una mena de subvariant geogràfica de l’espanyol. I és per no degradar-la, la llengua, que continua essent de vital importància seguir la traça modèlica de Fabra. Per això és que ha de servir tot aquest any que hi dediquem: “per potenciar, diu Murgades, la (re)invenció de l’idioma secular per ell encetada, i aprofundint-hi cada dia més”. I parafraseja la constatació de Joan Fuster segons la qual “tota (re)invenció fortificant que no fem nosaltres sobre la llengua pròpia, serà feta contra nosaltres des de la llengua altra, i encara prou més arbitràriament”.

Els deu textos que formen el llibre, a nivell de continent, donen compte raonat, a nivell de contingut, de l’aportació de Fabra com a teòric de la cultura de la llengua, però també com a activista en la difusió de la llengua com a llengua de cultura, amb les limitacions i possibilitats històriques de la societat catalana, que acaba reconeixent-se, destaca Murgades, “en el tret més distintiu de la seva identitat, l’idioma, gràcies a l’operativitat de què va saber dotar-lo qui en fou el seny ordenador per excel·lència”. Símbol de tot un país, més enllà dels mèrits com a lingüista i com a gramàtic. Però sobretot.