Llibres. Dels nostres

És innegableque la literatura pertany a la llengua en què és escrita. ¿Qui antologa Kafka? Franz Kafka és un escriptor txec d’expressió alemanya, per tant és la literatura alemanya qui l’historia. Però també és innegable que nosaltres, des de les terres de Lleida, ens sentim més nostres Pep Coll, Jaume Barrull, Josep M. Nogueras, Montse Sanjuan, Marta Alòs, Jaume Suau o Mertixell Gené, entre molts altres autors de ficcions, de la mateixa manera que els de Girona se senten més seus Narcís Comadira, M.Mercè Roca o Rafael Nadal. ¿De qui és Ponç Pons, dels menorquins només? A Jordi Tiñena, Margarida Aritzeta o a Xavier Vega no se’ls senten més seus els del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre? Sense cap mena de dubte. Però igual que Joan Fuster, Quim Monzó, Teresa Colom, Marià Villangómez, Francesc Serés o Rafael Caria, pertanyen a la nòmina d’escriptors en llengua catalana.

Si no hi ha, doncs, adscripció territorial per a la literatura, sí que n’hi ha per als autors llargs de ficcions. I ho dic perquè m’agrada de reivindicar-los, aquests que ens sentim més nostres, aquests que la seva proximitat, entesa no només geogràfica, sinó també emocional, fa que ens sentim més autoritzats a recomanar-ne l’obra, ni que no ens hi endinsem “amb atribucions abusives de crítics”. I ens sentim amb ganes de recomanar-ne la lectura sobretot ara que, amb la primavera, torna, Sant Jordi. I sempre torna amb títols nous. El professor Jaume Suau s’estrena en vers amb Futur imperfecte, de Fonoll; i, de Pagès, Després dels esbarzers, és també el primer poemari de Meritxell Gené. Tenim nova acció de la sergent Grimm i Marta Alòs debuta en el gènere negre amb Ulls maragda. I, després de la gran novel·la Ànimes batudes, Jaume Barrull ens presenta Missa funeral.

El Museu de Lleida es fa present en la història que n’ha escrit Carmen Berlabé, editada per Pagès, i, a Sixena, del periodista Francesc Canosa, en edició de Fonoll. I de la també periodista Marta Vilalta podem llegir cinc converses sobre la Centralitat, en joc. Però d’Els Fets de l’1 d’octubre, un llibre a cada casa. I és que, parafrasejant David Castillo, “la cultura és un gran plaer. És el que et diferencia dels altres, el que et dóna un vernís per civilitzar-te i és un camí per al qual has de transitar sempre”. Sempre.