El mandat de les urnes

Deia l’11 de gener en aquest mateix Cafè que érem a l’inici d’una legislatura de resultes de les eleccions convocades sota l’autoritat del 155, i que el dia abans, en llevar-nos, rebíem la notícia que JxCat i ERC, amb el president Puigdemont i Marta Rovira, arribaven a un acord per a una majoria independentista a la Mesa i per a la investidura, en el marc de l’anormalitat, perquè no hi pot haver investidura amb normalitat per la situació política excepcional que ens fan viure. Presó, exili i autogovern intervingut obliguen a habilitats polítiques per poder materialitzar el resultat de les urnes: una majoria independentista a la Cambra. Hauria estat bé que amb el resultat de les eleccions per a la constitució del primer Parlament després de l’1 d’octubre, entre tots els partits, amb l’excepció de C’s i PP, hi hagués hagut unitat nacional, sobretot per poder fer com han fet la majoria de nacions europees alliberades en el moment de la seva elevació a Estat independent. Ja sabem, com deia Fuster, que l’enemic és a dins i que els altres són els adversaris; però els catalans l’adversari l’hem de visualitzar en els partidaris de l’obediència espanyola, i no pas en la diferent ideologia independentista. Sense candidatura única davant l’adversari, perquè es va considerar que per separat l’independentisme guanyaria més vots, ara sí que cal generositat política perquè l’Estat espanyol reconegui el resultats de les urnes amb l’única proposta de candidat per poder formar govern. I si Puigdemont era cap de llista de la candidatura amb més suport ciutadà en les eleccions convocades per Rajoy, ¿ara no ha de ser investit president i no ha de tornar? Si això no arribés a passar no és la independència el que realment estaria en joc, el que realment no s’aguantaria seria la democràcia.

Aquesta reflexió de fa dos mesos llargs, després de proposar dos altres noms per a la investidura, i de retrets a la CUP per mantenir-se ferma en la voluntat de les urnes, quan torna a semblar que es recondueix amb fermesa per part de JuntsxCat la candidatura del president, n’hi ha que se’n refreden. En política, que també és qüestió de sentiment, cal un cor racional i una raó sentimental, però cal executar el mandat de les urnes. I el mandat del 21-D diu Carles Puigdemont.