Comunicar saviesa

No podem negar que, de moment, l’Estat ha renunciat a la negociació política i ha optat per servir-se, només, de l’acció repressiva. Nouveaux temps: una moció de censura relleva, amb suport independentista, Rajoy per Sánchez, còmplice necessari per al 155, el PSOE. Ara no cal lamentar, doncs, cap seu nomenament. Espanya fa política! No hem oblidat el twitt del 12 d’octubre del periodista Arsenio Escolar: “En recepción Fiesta Nacional escucho en distintos corros que las 2

primeras órdenes de prisión serán el lunes en la Audiencia Nacional. La tercera, más dudosa.” I així va ser. La democràcia, a Espanya, no ha enterrat el passat ni ha assentat separació de poders; altrament, no tot hauria sortit tal com Escolar havia sentit ni tal com s’havia previst, perquè el dilluns següent, Sànchez i Cuixart, màxims representants de l’independentisme civil, ingressaven a Soto del Real. Encara hi són. I aquest passat, de dilluns, va ser la primera vegada que el president d’Òmnium no lliurava el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ràbia continguda, tristor infinita i una buidor immensa, per una absència tan dolorosa. Però ressonaven amb força les paraules de Cuixart al gran Monzó quan li deia que “la cultura és l’opció política més revolucionària”. Que ben dit. Valent, Cuixart! I és que les persones ens mostrem tant pel que diem i aparentem com pel que callem i amaguem, perquè el valor és on carreguem accent d’intensitat. Per això la releguen, molts, la cultura. Per por. “Si goséssim saber tant com gosem posseir”, diu la sisena de Bierville. Si la política gosés saber, se serviria del diàleg, admetria les diferències ideològiques i no intimidaria per raó de llibertat d’expressió –aquí i allà–; formes, aquestes, que només demostren feblesa, covardia i discreta intel·ligència dels actors que se’n serveixen. Per no dir poca. Destaca a El cortesà i el seu fantasma, Rubert de Ventós que, en política, “la competència o capacitat intel·lectual pot ser tolerada o fins i tot apreciada, això sí, només si hom sap passar-la de contraban o bé utilitzar-la com a element decoratiu”. A cop de porra primer i de presó i exili després és el que hem rebut, els catalans, per servir-nos dels drets democràtics. Unitat civil contra desavinença política. I no allà. Aquí.