No juga a perdre

La presentació de la Crida Nacional per a la República no pot deixar indiferent ningú mínimament atent a la realitat política que vivim. I què vol ser Crida Nacional? El presidents Puigdemont i Torra, conjuntament amb Sànchez, el presenten com un moviment independentista, amb la voluntat que aplegui diferents sensibilitats ideològiques –perquè l’independentisme no en té, d’ideologia– i amb la possibilitat de participar en les convocatòries electorals que el país visqui fins a la instauració de la República. Per tant, llarg recorregut. Polític.

Perquè a diferència d’Òmnium i de l’ANC, que apleguen, per a la independència, la societat civil, la Crida podria passar per urnes, cosa que voldrà dir que les seves responsabilitats seran polítiques i que els seus responsables es deuran a tots els ciutadans. Cop d’efecte! Per a alguns més que per a d’altres. El president Puigdemont no juga a perdre. I aquest projecte li permet liderar l’independentisme millor que qualsevol altre aspirant. Ell és el nom més conegut i reconegut internacionalment. L’independentisme polític ja ha manifestat, des d’ERC a la CUP, que no s’hi suma. I té sentit, perquè cada formació juga a guanyar espais de poder. Però què decidirà el PdeCAT en la seva assemblea el cap de setmana?

Altrament, si a la tardor Crida Nacional convoca una convenció fundacional per definir la fórmula per concórrer a eleccions, li serà difícil no marcar un posicionament ideològic, perquè l’eix social i nacional no poden dissociar-se davant les urnes. I ni que ara, tothom, dins l’independentisme, excepte la CUP, defensi la placidesa de la centralitat –que vol dir no comprometre’s ideològicament– per exclusió, a la Crida Nacional per a la República, la situarien a la banda conservadora. Caldrà veure, doncs, com se’ns presenta la preparació de municipals. Ara bé, on sí que tindria recorregut, el projecte Crida, i l’independentisme podria marcar estratègia conjunta –que és el que ens falta!–, i forta presència si s’hi sumessin tots els partits independentistes, seria a les properes eleccions generals. És a Madrid, on l’hem de fer realment visible, la unitat de l’independentisme. I llavors sí que visualitzaríem qui és, de debò, l’adversari. Semblantment a Solidaritat Catalana.