CAFÈ DELS OMESOS
Un artista amb pàtria
L’equip rector de l’enyorat conseller Max Cahner, en va assentar les bases, perquè la Universitat Catalana d’Estiu fos el referent acadèmic dels Països Catalans. Ho van treballar, amb el rigor que demana l’acadèmia, i encara dura.
Prada de Conflent té una trajectòria de 50 anys de suport a tots els llenguatges artístics, en format d’exposicions, concerts, recitals, conferències, cursos i debats que formen part del paisatge quotidià de la nostra universitat nacional.
Entenien, així ho entén avui l’equip Casassas, que el foment de la cultura catalana no pot deixar-se res en l’oblit, en una sincera aposta per la creació permanent. La UCE ofereix, cada segona quinzena d’agost, l’oportunitat de reflexionar, de mirar, d’escoltar i de participar de la visió crítica de la realitat que ens toca de viure i no sempre acceptada tal i com, a qui correspon, la treballa.
Mirada crítica també per a la plàstica i les arts visuals. I en aquesta edició, en un més que merescut reconeixement a la seva trajectòria com a artista i com incansable defensor dels valors socials i nacionals, l’alcoià Antoni Miró rebia ahir el premi Canigó, perquè “els requisits que cerquem en els premiats –deia el twitter de la UCE– ja són inherents en Miró des de sempre”.
En la seva obra, no hi ha cap barrera entre l’art, el temps i la vida. De la mateixa manera que el llenguatge de l’alfabet se serveix de citacions d’altres escriptors, Toni Miró se serveix d’obra d’altres artistes, i la descontextualitza per a obra nova.
Qüestiona allò que esdevé intocable de la tradició i, amb tota llibertat creativa, pren, talla i barreja per commoure. Per què? Doncs perquè tot el conjunt d’obra d’Antoni Miró és bastit d’un discurs ple de contingut, que ens transmet, potent, des d’una molt prudent distància.
Cromatisme que condueix amb traç crític el present, mira el futur i sempre té present d’on ve. Meticulós, tranquil i ordenat, la pau del seu refugi del Mas Sopalmo, casa i estudi, ens deixa veure com, en la seva obra, la bellesa no dona l’esquena a la injustícia.
Home i obra lliguen estètica i compromís, ironia i denúncia, consciència social i reflexió nacional. Aquesta tardor, una gran retrospectiva, València-Palma-Barcelona, ens permetrà gaudir d’una personalitat clau de la història cultural del país.