Vetllem els escriptors

És cert que la literatura, en tots els seus gèneres, hi té una nòmina important de títols i d’autors, en el catàleg de publicacions del sector editorial de les Terres de Lleida, la voluntat del qual és no només d’editar novetats d’aquests escriptors que ens sentim més nostres, sinó també de reeditar-ne.

Una política editorial més que lloable, la de la reedició, atenent la no gens fàcil situació que viu, avui, el món del llibre. I és per raó d’omplir un buit d’una novel·la de rabiosa actualitat que va aparèixer una nova edició de La Capellana de Rosa Fabregat. Amb pròleg de Sam Abrams.

Cerverina de naixement i lleidatana d’adopció, farmacèutica de formació i de professió, escriptora llegida, reconeguda i traduïda i ciutadana activament participativa, en la persona de Rosa Fabregat hi conviuen, en just equilibri, art i ciència, tal i com dic en el pròleg del segon volum de la seva Poesia Completa.

En l’obra de Rosa Fabregat s’hi emmiralla tanta ciència i tant d’art com en la seva vida. Una vida i tot un conjunt d’obra que, darrerament, no ha fet més que créixer en merescudíssims reconeixements: des de la Creu de Sant Jordi, la medalla al mèrit cultural de la ciutat o el nomenament de filla predilecta de Cervera, fins a una gran manifestació d’estima a Llorenç del Penedès, on hi era farmacèutica.

O des de l’IEI, apostant per aquesta nova edició de La Capellana, tant de rabiosa actualitat, però exhaurida. Raó per la qual és que se’n va fer una coedició amb Pagès editors, en un més que merescut reconeixement a l’autora, ella, que sap fer-se llegir perquè tant en prosa com en vers sempre té alguna cosa amb què commoure el lector. I sempre ho fa des de la capacitat analítica de la raó. El pes de la ciència.

Per això cal que tot el seu conjunt d’obra sigui viu per a nous lectors, i que el tinguin a l’abast, i perquè Rosa Fabregat i molts escriptors de la seva generació deixin de ser escriptors mal coneguts, més enllà d’aquests seus verals –i per molt que nosaltres ens els puguem sentir més nostres, tot i que no hi adscripcions territorials per a la literatura perquè pertany a la llengua en què és escrita–, editorials, mitjans i institucions haurien de vetllar perquè la seva sigui una obra ressenyada, estudiada i traduïda. Però primer, llegida i rellegida.