Estratègia conjunta

Deia Gide que amb bons sentiments no es fa bona literatura. I política? Des de les institucions, el servei públic és per a tothom, però la política actua des de posicionaments ideològics, i quan es governa, l’acció política ha de respondre al programa segons el qual s’ha escollit la formació dirigent. JuntsxCat, que governa amb d’ERC arran de les eleccions del 21D, s’hi presentava deixant constància en el programa que aquelles no eren unes eleccions normals, i no només perquè el govern viu presó i exili; també perquè no les convocava el president de la Generalitat. Hi concorria amb 4 disjuntives: democràcia o 155, Puigdemont o Rajoy, nació o imposició i referèndum o eleccions autonòmiques, en el sentit que aquestes no eren unes eleccions per escollir president, que “ja en tenim” –deia el programa–, sinó “per reforçar i refermar el resultat del primer d’octubre”, raons per les quals aquella candidatura es comprometia, si guanyava –i va ser la que, tot i no haver guanyat, va poder formar govern– a restituir les institucions, el president i el govern de la Generalitat i el Parlament. I, d’acord amb el mandats democràtics de l’octubre, a continuar la construcció de la República Catalana. I, entre d’altres propostes-marc, “exigir al govern espanyol i al tripartit del 155 l’acceptació dels resultats electorals i la voluntat dels catalans expressada a les urnes”. I és que “només des d’aquestes premisses és possible obrir diàleg amb l’Estat. Volent parlar de tot, reafirmant el nostre dret a l’autodeterminació.”

Dimarts, el president Torra llançava un ultimàtum al president Sánchez segons el qual si en el termini d’un mes no hi havia acord per al referèndum, l’independentisme no li garantiria més estabilitat parlamentària. L’amenaça del 155 tornava al vespre com una llosa que pesa com una fatalitat. I ERC deia que no en sabia res, d’ultimàtums, i que la seva darrera paraula la tenen els seus diputats a Madrid. Llavors, si el President, en debat de política general, no parlava en nom de tot el Govern, en nom de qui parlava? Com hi ha d’haver estratègia conjunta de l’independentisme (institucional i civil) si no hi és ni al govern? La política vol intel·ligència i valentia. Sense ressentiments i lluny d’ingenuïtats. Si es malfien, per què el suport de govern?