Any Nou, raons velles

Què haurien desobeït el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau i Francesc Homs, aquell 9N? Per què se’ls havia de perseguir judicialment si no van pas desobeir res? En la seva compareixença després de la consulta participativa, davant la impossibilitat d’un referèndum vinculant que haurien d’haver negociat, Mariano Rajoy ja va dir que no la mouria ni un mil·límetre, la seva posició política pel fet que 2,3 milions de catalans acudíssim a urnes. Deia, el llavors president espanyol, que no va ser una votació democràtica. Que va ser un acte de propaganda política. Que no hi ha va haver consulta, sinó “un simulacre”. I per voler menystenir l’objectiu independentista de molts catalans i alhora voler demostrar que l’independentisme no és majoritari insistia en què hi va haver, del total de cens, dos terços d’abstencionistes. ¿I quina va ser la seva conclusió? Doncs que el 9

N va ser un gran fracàs i que segons els seus comptes dos de cada tres catalans no hi van respondre, a la crida del president Artur Mas, de manera que si aquella consulta participativa pretenia ser una demostració de força del govern de Catalunya, el que va demostrar va ser la seva debilitat, va dir Rajoy.

Si, doncs, el 9N només va ser “un simulacre”, si convocants i convocats i fins i tot el Madrid dels conservadors i el dels progres tenien clar que no havíem traspassat cap línia vermella i que no vinculava res ni ningú, aquella consulta, per què hi ha hagut recorregut judicial? Què pretenia el Ministeri Fiscal, esporuguir temorencs? Al president Mas se li va demanar de posar urnes. I ho va fer. No hi vam arribar, al 50%, cert; però si d’”un simulacre”, segons l’Estat, és de què es tractava, sense cap efecte vinculant, per què han actuat amb represàlia? Ni aquell govern Rajoy ni avui el de Sánchez, ni els que no en volen ser, de consultats sobre la independència de Catalunya, ni ho van saber ni ho saben dissimular, que l’expressió del desconcert ha de ser sempre sòbria. Més de dos milions de vots a favor, els han descol·locat. I com que tenen por, de modificar la Constitució i de convocar un referèndum, perquè temen la resposta, la por del sí la traslladen a una judicialització de la política practicada amb aires de censor. I es volen demòcrates?