Defensa de la dignitat

Diuen els qui en saben que el dret penal és la forma més greu d’intervenció davant determinades conductes dels ciutadans, i com que som a les portes d’un judici que no deixarà indiferent ningú, la decisió de l’Audiència d’Schleswig-Holstein de descartar la possibilitat d’extradir el president Puigdemont pel delicte de rebel·lió de què l’imputa la justícia espanyola perquè no hi ha vist violència, ens va fer sortir de l’escepticisme d’Europa respecte la causa catalana, acostumats com estem a tantes adversitats. La justícia alemanya entén, doncs, que no hi va haver cap mena de violència en l’actuació de Carles Puigdemont, raó per la qual és que no pot ser jutjat pel delicte de rebel·lió. Una valoració que contrasta amb la posició de l’espanyola, de justícia; però és que a més a més els penalistes ens fan notar que aquesta decisió de l’Audiència territorial d’Schleswig-Holstein té un valor addicional perquè recau sobre la persona de Puigdemont, la qual cosa vol dir que descartada la rebel·lió en la figura del president, ¿com es podrà justificar una tal imputació per a la resta, per als qui són presos polítics, si han tingut menys responsabilitat que ell? Posat que la sentència del judici els condemnés, també per rebel·lió, com ho contrastaria la justícia espanyola? I com ho justificaria si ja hi ha un tribunal que l’ha negada, la violència? Quan no els agrada, culpabilitzen, a Espanya? I si ja ho tenen decidit, que en aquest judici del que es tracta és de carregar amb les culpes? ¿Que volen càstigs exemplars, potser? No resoldran amb sentències condemnatòries el que s’ha de resoldre amb diàleg polític.

Quan la justícia alemanya va dir “Es gibt keine Rebellion”, Jiménez Losantos ho va qualificar de “racisme protestant contra els països catòlics”, quan l’escrupolós rigor jurídic alemany, que respon a una indiscutible separació de poders, es deu, segurament, al trencament que va suposar la Reforma protestant, que no va triomfar a Espanya perquè era un país sotmès per la Inquisició per combatre la diversitat cultural i religiosa. A Espanya li han fet molta falta l’austeritat calvinista i la intolerància luterana contra la corrupció. Per això, a l’Estat espanyol, avui, encara, tot aquell que gosa contradir el veredicte d’un inquisidor és tingut per heretge.