A Madrid, a fer què?

A la Plaza Colón, VOX, PP i C’s demanaven eleccions a Pedro Sánchez. Diria que ho feien més per fer notar al PSOE que no el deixarien viure que no pas per convenciment sincer de concórrer a unes Generals abans de les Municipals. I per aquelles coses de la vida, és l’actitud de rebuig de l’independentisme del Congrés de Diputats, del PDEcat i d’ERC, a debatre el pressupost, qui posa punt i final a la legislatura. Presó i exili; arrencada del judici; la Crida, que desestabilitza el binomi PDEcat i JuntsxCat amb la disjuntiva de si es pot viure una doble militància política o no, i de si Convergència ha de fer una altra fusió o el PDEcat s’ha d’assentar amb força municipal amb lideratges polítics potents; un debat, el de la doble militància, del qual Esquerra no queda exempta; les Entitats, que demanen unitat a l’independentisme polític i no se’n surten; els Comuns, que no acaben de trobar l’espai per aplicar ideologia més enllà del dret a l’autodeterminació, que ara per ara absorbeix tota acció política, i la CUP, que actua acarant-se a la moral de poder amb convenciment ideològic i desobediència civil, és el panorama polític català a qui també ha desconcertat la data del 28A per a noves Generals, en un moment tan convuls com del tot inestable en les relacions Estat-Generalitat.

Si encara no fa un any va ser també l’independentisme qui situava Sánchez a la Moncloa, amb un crèdit de confiança sense límit, segurament més convençut de fer fora Rajoy que no pas per reconeixement d’entesa amb qui va ser còmplice necessari per al 155, no s’acaba d’entendre que ara, en temps d’incertesa, i amb la crescuda de la dreta i de dreta més radical, més l’empatia que els demostra C’s, hàgim corregut el risc d’unes eleccions a Espanya. El conflicte polític obert amb el govern Rajoy hi és igualment amb el de Sánchez, que també manté transferida a la justícia la feina d’estalviar-se la construcció d’una sortida al dret d’autodeterminació que planteja Catalunya. Amb tanta ambigüitat de l’independentisme català a Madrid, caldria que de cara al 28A els partits diguessin perquè ens demanen unitat civil mentre són incapaços de concórrer-hi conjuntament i amb un triple objectiu: negociar el dret fonamental de qualsevol poble, el d’autodeterminació, i exigir excarceració i retorn.