Ses valentes dones

Manllevo el títol a la festa de Sóller per reportar que Helene Lange a la primera pàgina de la revista Die Frau, l’any 1893, deia que “la qüestió de la dona és també la qüestió de l’home”, i Gabriele Tergit, l’any 1927, a Atem einer anderen Welt, destaca que “entrar a la universitat va suposar per a nosaltres una veritable benedicció; teníem ambició, volíem fer coses i teníem molt d’orgull. ¿Però què en queda, ara, de tot això, només quinze anys després?” es preguntava. Diria que la revolució més llarga encara no s’ha acabat. La qüestió d’una major felicitat possible per a un major nombre possible de persones (felicitat entesa en el sentit que li donava la Il·lustració, però no des d’una perspectiva endocèntrica, sinó des d’aquella perspectiva que abasta tots dos sexes) podria tenir dues respostes diferents pel que fa a nosaltres, les dones.

Comparades amb les generacions precedents, la nostra situació ha millorat, certament, exceptuant sempre les zones que viuen conflicte bèl·lic. Però comparades amb els homes de les nostres, de generacions, la situació no permet de conformar-se, perquè si és cert que les relacions es troben condicionades per la història i per la cultura, no ho és menys, de cert, que cultura i història es troben tan profundament arrelades que allò que les caracteritza és la seva longue durée, la seva llarga durada. Fins i tot els drets civils, socials i polítics que ens corresponen, com a éssers humans, no suposaran un veritable canvi si aquest canvi no s’acompanya d’un altre que afecti la consciència pública i privada tant de dones com d’homes, i si l’objectiu d’aquesta Weltanschauung no és només la igualtat, sinó, sobretot, la llibertat.

No ens enganyem, per molt de progrés que hi puguem veure, la querelle des sexes encara no s’ha acabat. No. I com que no s’ha acabat, no podem aturar-nos. Aquella exclusió de l’educació, de les institucions i del món del saber en general i el fet que les veus femenines no trobessin ressò entre els savis que dominaven la tradició intel·lectual d’Europa segles enrere i no tan enrere, delitoses de canvi i amb voluntat de saber, va ser el que va fer que aquelles moltes dones que ens van precedir s’obliguessin a lluitar per elles i per nosaltres. I nosaltres, hi tenim el deure per les que vindran. Lluitem-nos!