La centralitat, en joc

El títol d’aquest escrit és el del llibre que Marta Vilalta va publicar per sant Jordi de l’any passat. No és, doncs, novetat bibliogràfica, però és ara que en parlo perquè els llibres han de tenir durada i se’ls ha de donar llarga vida més enllà del temps d’estrena. I aquest, de llibre, pel moment polític que viu el país, tan carregat de convocatòries electorals, encara podríem dir que la manté, l’actualitat, si bé hi ha alguna peça del joc d’escacs –“aquell joc d’estratègia màxima”, símil amb què l’autora compara i s’imagina la vida política– que s’ha mogut sobtadament de l’espai polític “comú” des d’on ara fa un any en aquelles pàgines fou entrevistada, perquè el fil argumental d’aquest llibre són cinc converses amb cinc veus representatives de les formacions polítiques presents a l’arc parlamentari que fan balanç de passat i perspectives de futur des d’un present polític tan accelerament mogut com trasbalsat.

Alamany, Mas, Pedret, Rovira i Sierra se situen, des de les formacions en què en el moment de la conversa encara participaven -i en un moment de volatilitat del sistema de partits català- a la dreta, més conservadors, o a l’esquerra, més progressistes, de l’espai polític, perquè el centre no en té, d’ideologia. I és des l’esquerra o des de la dreta que l’autora indaga en aquestes converses quines són les realitats que se situen en la centralitat del debat polític i que es defensen i es debaten des de cadascun dels posicionaments ideològics. I és aquí on t’adones qui fa política amb ideologia i qui no en té, l’amaga o la dissimula amb el convenciment estratègic d’atreure el votant que s’ha convingut d’anomenar “moderat”. Però si cal destacar un apartat interessant d’aquestes pàgines és l’epíleg de Jordi Muñoz, que ens explica com va a la recerca d’una centralitat que no existeix, però que l’ocupa la posició del que la ciència política coneix com “vot medià”, que deriva, no pas de la quantitat de votants que l’ocupin, aquest espai, sinó de la seva posició estratègica. Un epíleg que podríem endevinar el manual per eixamplar la base, quan aquest és l’objectiu primer, i sempre, de tota formació política amb ambició guanyadora i sense por. Ara, però, en un context polític que no sabem si cristal·litzarà en un equilibri estable. Reordenant posicions?