Negra i humor negre

Quan Miquel Àngel Estradé guanya el premi Andròmina amb L’assassí que llegia Vidal Vidal, pel fet d’aparèixer en el títol un assassí com a subjecte de l’acció, pre-jutjàvem novel·la policíaca, però una vegada llegida, ens adonàvem que no és de novel·la negra de què es tracta, perquè, tot i tenir-ne tots els ingredients, la investigació criminal hi és del tot secundària. Més aviat la inclouríem dins el gènere d’humor negre. Com el millor Quim Monzó de fa deu anys. Un assassí en sèrie mata per avorriment i cada crim va acompanyat d‘unes cartes amb citacions de llibres de Vidal Vidal. Una arquitectura en què els personatges parlen des del “jo”, la ciutat de Lleida hi posa l’escenari, l’escriptor Vidal Vidal hi posa el guió i, el criminal, l’acció. Es tracta d’una arquitectura trencadora amb una trama que combina descripcions precises, hipòtesis versemblants, referències equívoques, asseveracions enigmàtiques i especulacions rebuscades. Estradé tracta l’humor negre de manera molt intel·ligent; i la domina admirablement, aquesta sàtira que contraposa la realitat i les hipocresies socials, per això les interconnexions entre els temes són molt subtils i l’efecte satíric és molt menys aparatós, però molt més intens. Amb un gran domini de la llengua i dels registres per crear versemblança, és una novel·la que denuncia i reivindica, que retrata una societat que ens desagrada, i l’èxit és que el lector es fa còmplice de l’autor en aquestes seves denúncies i reivindicacions.

Per contra, a Ulls maragda, de Marta Alòs, hi trobem els elements imprescindibles que exigeix, aquí sí, la novel·la negra com a gènere: venjances, traïcions, mort, assassinat i investigació amb Lleida ciutat també com a escenari d’acció, amb una trama que garanteix violència, emoció, sexe i intriga per voler demostrar, amb un estil col·loquial barrejat amb el registre que el gènere demana, les més baixes pulsions. Personatges sense escrúpols descrits amb una versemblança difícil d’amagar, la novel·la es manté amb la mateixa força que quan va sortir ara fa un any. I es manté perquè els fets entre la Barcelona de 1870 i la Lleida d’avui, el prohom Ramon Pujol, la Universitat, l’obra de Xavier Gosé o el primer diari de la ciutat es mantenen. Una negra que juga amb el lector. I que fa de bon llegir.