Tornarem a Madrid

És cert que l’independentisme creix només tímidament potser per un cert desconcert endogen; però no ho és menys, de cert, que la política espanyola se’n ressent, i, malgrat tots els malgrats, respecte de Catalunya s’estanca en l’immobilisme. Per estratègica calculada? Per incapacitat per saber trobar solució? Per autoritarisme constitucional, potser? Ara tocarà de formar govern a Madrid, i per a les formacions polítiques catalanes que al Parlament donen suport al govern del president Torra, les negociacions amb Pedro Sánchez s’hauran de condicionar a negociar una sortida per al reconeixement de Catalunya com a subjecte polític. Un reconeixement que els catalans només sabrem si el volem si és través d’un referèndum. Una pantalla que no ha estat passada i sense el tràmit de la qual no se’ns reconeixerà. Perquè per existir necessitem el reconeixement. Aquesta legislatura que ha de començar a Madrid i la que aquí sembla que s’acaba haurien de ser les que n’haurien de començar a parlar, de les condicions d’aquest referèndum d’autodeterminació: des de la pregunta fins a la participació mínima necessària i les majories que s’exigiran per un possible canvi en l’estructura de l’Estat.

Però fins i tot en un moment de creuament de contactes per poder formar govern, tant el PP, a Catalunya més aïllat que mai, com el PSOE, amb un PSC molt desmillorat respecte del que havia arribat a ser, continuen negant-s’hi rotundament, a atendre els senyals d’alt voltatge polític que envia Catalunya. Costa de creure que Espanya no el vulgui resoldre, el problema més transcendent de la seva realitat plurinacional, sobretot si convenim que en política el poder sempre és conseqüència del voler. Però els agradi més o no els agradi gens, la qüestió catalana exigeix solució política. No podem eternitzar-nos-hi més, en aquest procés. I les solucions polítiques, en un sistema de democràcia parlamentària, passen per la confrontació de projectes i per votació ciutadana. I ara que la primera força catalana a Madrid ha estat la que en les eleccions del 2015 deia que la pantalla del referèndum ja l’havíem passada, i, després del 1r d’octubre, que érem República i que tocava d’implementar-la, hi haurà de posar ferma racionalitat, en la negociació. Molta habilitat i tota la intel·ligència.