Històries d'alcalde

Manllevo el títol d’aquest escrit al llibre de l’historiador, professor emèrit de la UdG, Doctor Honoris Causa per la Universitat de Perpinyà, director de l’Institut de Patrimoni Cultural, autor d’una extensa bibliografia i celebrat articulista, més conegut com a diputat, conseller de Política Territorial i Obres Públiques i, sobretot, com a alcalde de Girona, d’abril de 1979 a gener de 2002, Joaquim Nadal. Seixanta dues històries que són memòria sense ser memòries, amb una arquitectura capitular que abasta, després d’una majoria primera, cinc majories absolutes consecutives a través de les quals descobrim l’home, dipositari de la voluntat i de la representació confiada, i tot el seu conjunt d’obra, que han fet de Girona una ciutat elegant i sòbria, amb una marcada personalitat tan admirable com envejable. La petjada inesborrable de l’autor que estima l’obra, que diria el poeta. Si Aristòtil el vol intel·ligent i culte, el governant, i Maquiavel diu que també ha de ser astut i orgullós, l’alcalde Nadal, que sap fer-se sempre agradable a tothom, discret, d’una impetuositat perfectament controlada i d’una ironia ben administrada, esbossa una acció de govern que, en el temps, entronca amb els ajuntaments republicans que el franquisme va suplantar i busca, en l’espai, models que facin, de la seva, una ciutat referent. I se’n surt! Generós perquè les litúrgies no s’oficiïn només segons la seva voluntat, còmplice des dels seus governs amb l’oposició i els conciutadans, Quim Nadal, una estructura sòlida rere una façana significant i una de les plomes més elegants en llengua catalana, es fa admirar perquè hi descobrim un home d’ofici, en la seva persona d’alcalde, que nit i dia voltava la ciutat amb una llibreta on anotava anomalies per atendre. Un alcalde ambiciós de grans projectes, certament, però, alhora, amb la filosofia de prioritzar la quotidianitat, un alcalde de carrer: respostes immediates a problemes urgents per als protagonistes d’aquests relats, entre els quals, a banda de trobar-m’hi l’estimat i enyorat Modest Prats, faig meu en Cufí, ell, que sense estridències i potser més a la insabuda que a gratcient reconeix en aquest seu alcalde admiració i respecte. Una joia de llibre. I és que, com diu Margaret Atwood, in the end, we’ll all become stories.