Plec Rosa Fabregat

No feia dies, feia mesos que teníem pendent un esmorzar, dels que fem de tant en tant, amb Rosa Fabregat. Havíem anat coincidint en actes, des de l’abril, però jo no acabava de trobar aquell temps que totes dues volem, només, per a nosaltres. Ella m’insistia tant que, finalment, la setmana passada, a l’ombra d’un sol encara valent, la vaig entendre, tanta insistència. Em volia donar, dedicat, el monogràfic que Plec li va dedicar aquest abril passat. Honorada i agraïda pel reconeixement que li fa la revista, sempre tan dolçament humil, va aconseguir d’emocionar-me amb el que m’hi diu, en dedicar-me’l. I llavors, amb aquella emoció no gens continguda de la trobada, i de la sorpresa, com que només el vaig fullejar, el monogràfic, no li vaig poder dir que la perfecció d’aquest Plec consisteix en la barreja de simplicitat en el mitjans i en la sobrietat, la delicadesa, la fermesa i l’encant que hi aporta. Ella, que no s’està de dir que transita pel darrer tram d’aquesta seva llarga vida conscient de la dolça propina, per aquests tants més que merescuts reconeixements que no para de rebre, com el d’haver estat poeta escollida enguany per celebrar el Dia Mundial de la Poesia.

De fet, no li sabré agrair mai prou que em confiés el pròleg del segon volum de l’obra completa, La temptació de vol (Obra poètica II, 1994-2011), acompanyant Francesc Parcerisas en el volum primer. En aquell text hi destaco l’esperit del Renaixement, art i ciència, que conviu en la seva persona, farmacèutica de formació, amb carrera científica i professional, i escriptora. Poeta i narradora. D’aquest seu vessant científic és d’on emana una poètica que fa seva la filosofia segons la qual “la recerca de la veritat esdevé la respiració mateixa de l’ésser lliure”. Una poètica –i els poemes triats per a aquest monogràfic ho reflecteixen–, on s’hi entrecreuen múltiples influències pròpies d’una dona d’una enorme avidesa intel·lectual, la força de la personalitat de la qual les fon en un cant de singular i de fascinadora bellesa. És per això que el més gran de tots els reconeixements que es mereix és que tota la seva d’obra, bastida de realitats i descriptiva d’experiències, és que sigui referent de lectors i de crítics, eina de traductors i motiu d’estudi acadèmic. Fabregat, a la Universitat!